Crònica parlamentària

Aquesta setmana el Parlament de Catalunya ha debatut dos temes importants per al conjunt de Catalunya i també per a les Terres de l'Ebre. Dimecres es va aprovar la primera Llei d'Educació Catalana, una eina, com diu la diputada socialista, Núria Ventura, fonamental per a millorar el nostre sistema educatiu que té com a objectiu tenir els ciutadans més ben formats, reduir el fracàs escolar, incrementar el nombre d'alumnes que segueixen estudiant després de l'ESO, mantenir la cohesió social i cultural, i millorar la motivació dels mestres i professors, objectius que conduiran a una millora del nostre sistema educatiu. Aquesta llei, tal com assenyala Ventura en el post anterior, és un reconeixement a l'escola pública, una escola inclusiva, laica, plural i gratüita, en un sistema fort i de qualitat.

Dijous entrava al ple del Parlament la iniciativa legislativa popular (ILP) per la prohibició del cultiu de productes agrícoles modificats genèticament, impulsada per la Plataforma Som lo que Sembrem, que no va superar el debat a la totalitat, ja que el ple va aprovar per 95 vots a favor, 35 en contra i una abstenció les esmenes de retorn que hi van presentar entre altres el PSC.

Pel PSC, l'encarregada de defensar la posició va ser Caterina Mieras, que va agrarir la iniciativa de la plataforma perquè ajuda a reflexionar, debatre i aprofundir sobre una temàtica controvertida. La diputada va assenyalar que des del PSC s'està d'acord sobre el fet que cal garantir els drets dels agricultors, dels que han fet l'aposta per una agricultura ecològica o convencional, i dels que volen sembrar blat de moro, genèticament modificat i, per tant, el que cal és garantir la convivència d'aquests dos tipus de conreu. Per aquest motiu, Mieras va assenyalar que calia tenir en compte que la iniciativa parlamentària presentada demana prohibir el cultiu, en qualsevol de les formes possibles (cultius extensius, intensius, a l'aire lliure i en hivernacle) de qualsevol matèria vegetal que hagi estat modificada genèticament. Un camí que segons la diputada no és el que cal seguir, ja que el progrés científic no es pot aturar, i la prohibició que implica la iniciativa, no deixa de ser un intent de posar límits a l'expansió del coneixement científic i la seva aplicació pràctica. "Catalunya ha estat sempe al costat de la ciència i a favor de la seva aplicació al benestar de les persones", va apuntar Mieras.

La diputada va argumentar que l'agricultura catalana es caracteritza per la seva gran diversitat de cultius, que no es fonamenta en el cultiu d'espècies genèticament modificades sinó en la qualitat més que en la quantitat. Per això, va assenyalar que des del grup socialista es defensa per a Catalunya un model agrari fonamentat en la producció d'aliments de qualitat, segurs i saludables, un model respectuós amb el medi ambient i que sigui capaç de conciliar les diferents formes de conreu existnes, per la qual cosa va instar a garantir una adequada coexistència de conreus, garantint la protecció d'unes i altres varietats, no prohibir-les.

Mieras també va fer referència a que una eventual aprovació del Parlament que considerés Catalunya com a territori lliure de conreus transgènics no tindria efectes jurídics, atesa la normativa europea vigent.

La diputada també va emfasitzar molt que no es vol eludir el debat, sinó que es vol situar en una perspectiva objectiva i realista, "que ens permeti avançar amb fermesa i segurat cap a un futur millor" i que per aquest motiu admetre a tràmit la iniciativa presentada obriria unes expectatives en el sentit de la prohició amb la qual el grup socialista no hi està d'acord.

Una reflexió que comparteix també el diputat socialista i alcalde de Batea, Joaquim Paladella, representant del PSC a la comissió d'agricultura, que va assenyalar que el debat queda obert i el grup socialista està disposat a parlar-ne i debatre'n per a buscar les millors decisions en un camp en què s'ha de ser rigorós i, sobretot vigilant.

Escola nova, poble lliure

Faig referència amb aquest títol a l'escola republicana, per recordar el gran esforç que es va fer en aquell temps per una educació de qualitat, un esforç que hem de tornar a fer, tots i totes, per situar el nostre sistema educatiu allà on li pertoca. Els temps han canviat, no estem a l'any 36, però tampoc al 84 ni al 97. La nostra societat ha canviat molt, és completament diferent, i l'escola ha hagut de suportar grans canvis i afrontar reptes cabdals aquests darrers anys quasi en solitari. Aquesta setmana hem aprovat al Parlament, la primera Llei d'Educació Catalana. Una llei de país, una llei de consens. Una eina fonamental per millorar el nostre sistema educatiu. Ara, cal aplicar-la bé. Es tracta ara de sumar esforç i energia. Mestres, professors, alumnes, pares, mares, administracions, polítics, mitjans de comunicació ... la feina és compartida, cadascú ha d'assumir les responsabilitats que li pertoquen. Tot canvi però, genera reticències i, per tant, el camí no serà fàcil.

Els objectius són clars: tenir ciutadans més ben formats, reduir el fracàs escolar (no podem seguir amb quasi un 30% d'abandonament dels estudis abans d'obtenir el graduat d'ESO), incrementar el nombre d'alumnes que segueixen estudiant després de l'ESO, mantenir la cohesió social i cultural, millorar la motivació dels mestres i professors. En definitiva, una millora del nostre sistema educatiu.

Avui no és suficient saber llegir i escriure, cal evitar també l'analfabetisme digital. Avui no és suficient tenir escoles públiques, cal que siguen de qualitat. Avui no és suficient no discriminar, cal formar xiquets i xiquetes en els valors de la democràcia, el civisme, la ciutadania, la solidaritat. Avui no és suficient l'aprenentatge de català i castellà, cal dominar llengües estrangeres. Educar no és només transmetre coneixements, també cal transmetre valors, capacitat de comprometre's, d'assimilar canvis, resoldre nous problemes.

Volem amb aquesta llei que les famílies participen més en la vida escolar i en l'educació dels més menuts, que els centres tinguen més autonomia (han de poder desenvolupar el seu projecte educatiu amb personalitat pròpia i amb els recursos necessaris, han de poder adequar l'oferta educativa a les necessitats específiques de l'alumnat i de la zona on es trobi), que els mestres i professors estiguen més motivats i més reconeguts social i econòmicament, que tinguen una formació continuada i més possibilitats de promoció professional. Volem introduir un sistema d'avaluació permanent a disposició dels centres per millorar-ne els resultats. No busqueu en aquesta llei ni com s'ha d'organitzar un centre, ni una plantilla d'horaris escolars, ni res que s'assembli a un conveni laboral.

La Llei és un reconeixement a l'escola pública, una escola inclusiva, laica, plural i gratuïta, en un sistema fort i de qualitat. Orgull i responsabilitat, afirmació i reconeixement, equitat, igualtat i excel.lència, compromís i responsabilitat, sommis, esperances, il.lusions .... EDUCACIÓ.

Núria Ventura Brusca

Diputada al Parlament de Catalunya i alcaldessa d'Ulldecona

Millores en el transport públic a la Terra Alta

El DPTOP millora les comunicacions en transport públic a la Terra Alta aquest estiu

El Departament de Política Territorial i Obres Públiques implanta avui dues actuacions que milloraran l’oferta de serveis de transport públic a la comarca de la Terra Alta aquest estiu. Així, d’una banda, mantindrà operatiu durant l’estiu el servei escolar que actualment connecta els municipis d’Arnes, Batea, Bot, Caseres, Corbera d’Ebre, La Fatarella, Horta de Sant Joan, Prat del Compte, Pinell de Brai, la Pobla de Massaluca i Vilalba dels Arcs amb Gandesa, durant el període lectiu. L’objectiu és garantir l’oferta de transport públic per a moure’s entre aquestes poblacions, un cop finalitzat el període escolar i facilitar les connexions d’aquests nuclis amb la capital comarcal. D’altra banda, avui s’introdueixen 2 noves expedicions entre Gandesa i Móra d’Ebre, per tal de garantir l’accessibilitat a l’hospital comarcal de Móra d’Ebre també durant aquest període no lectiu. Ambdues actuacions comporten una inversió pel 2009 de 26.556 euros.

Durant el període lectiu, la comarca de la Terra Alta disposa d’un servei de transport públic per carretera, gestionat per l’empresa HIFE, que connecta els municipis d’Arnes, Batea, Bot, Caseres, Corbera d’Ebre, La Fatarella, Horta de Sant Joan, Prat de Compte, Pinell de Brai, La Pobla de Massaluca i Vilalba dels Arcs, amb Gandesa, la capital de comarca.

La línia regular té com a objectiu principal transportar els escolars de les diferents àrees fins a Gandesa, tot i que també atén a altres viatgers que ho sol·licitin, per la qual cosa el calendari de prestació s’ajustava al curs escolar.

Ara, un cop finalitzat el període lectiu, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha impulsat el manteniment de l’oferta d’aquest servei amb l’objectiu de garantir les comunicacions amb transport públic entre aquests nuclis i la capital, d’acord amb la demanda de mobilitat existent, més enllà del període estrictament escolar.

Així, a partir de l’1 de juliol i fins al 15 de setembre els viatgers disposaran dels següents serveis extraordinaris per enllaçar amb la capital:

Arnes – Horta de Sant Joan – Bot – Gandesa: 2 expedicions diàries, una d’anada i una de tornada.

Batea – Gandesa: 2 expedicions diàries, una d’anada i una de tornada

Prat de Compte – Pinell del Brai – Gandesa: 2 expedicions diàries, una d’anada i una de tornada

Gandesa – Caseres: 1 expedició diària d’anada.

Gandesa – La Fatarella: 1 expedició d’anada diària.

La Pobla de Massaluca – Gandesa: 2 expedicions diàries, una d’anada i una de tornada


Més sortides cap a l’hospital de Móra d’Ebre

D’altra banda, el DPTOP introdueix a partir de l’1 de juliol 2 noves expedicions, una d’anada i una de tornada, que enllaçaran Gandesa amb l’hospital comarcal ubicat al municipi de Móra d’Ebre, per tal de facilitar l’accessibilitat a aquest centre de salut, que concentra un volum considerable de desplaçaments, també durant la temporada d’estiu (fins el 15 de setembre). Aquestes noves expedicions s’afegiran a l’oferta actual, de manera que en total els usuaris disposaran de dues expedicions d’anada i 2 de tornada diàries, també durant aquest període no lectiu.

Totes aquestes actuacions comportaran una inversió pel 2009 de 26.556 euros a càrrec del DPTOP. Ambdues actuacions s’emmarquen dins del Pla de Transports de Viatgers de Catalunya 2008-2012, que recull un conjunt de mesures per a potenciar l’ús del transport públic, mitjançant la introducció de millores en la oferta i qualitat dels serveis.

El PSC condemna l'atemptat d'aquest matí a Arrigorriaga (Biscaia)

Els socialistes catalans fan una crida a la unitat de les forces democràtiques i recorden a la banda que el seu únic final és la seva desaparició

La Comissió Executiva del Partit dels Socialistes de Catalunya expressa la seva contundent condemna per l’atemptat que s’ha produït avui a Arrigorriaga (Biscaia), i que ha costat la vida a Eduardo Puelles García, inspector en cap de la Policia Nacional de Bilbao. Des del PSC es fa una crida a la unitat de les forces democràtiques i demana recolzament al Govern espanyol per poder acabar amb la banda terrorista ETA i recorden a la banda que el seu únic final és la seva desaparició.

Així mateix, els socialistes catalans volen expressar la seva solidaritat amb els familiars de la víctima i el suport a la tasca que desenvolupen les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat en favor de la pau i en defensa de les llibertats.

Fem pinya per Flix

Els socialistes de l'Ebre i del Camp fan pinya per donar suport als treballadors del polígon químic de Flix i a l'Ajuntament

Una àmplia representació de les federacions del PSC de l'Ebre i del Camp de Tarragona s'han reunit aquest matí amb l'alcalde de Flix, Pere Muñoz, i el tinent d'alcalde, Òscar Bosch, i també amb el comitè d'empresa d'Ercros per tal d'oferir el suport del partit per fer front a la situació actual. La delegació estava formada, entre altres pel president del PSC a l'Ebre, Joan Sabaté, el primer secretari, Antoni Sabaté, i els membres de l'executiva del partit a l'Ebre Lluïsa Lizárraga, Miquel Castelló i Manel de la Vega. Pel Camp de Tarragona, hi han estat presents el primer secretari Xavier Sabaté i els membres de l'executiva del Camp Teresa Pallarés i Francesc Vallès.
Els socialistes han volgut mostrar en primer lloc la solidaritat del PSC amb el poble de Flix pels mals moments que viu la població des del punt de vista econòmic en relació a la situació laboral al polígon químic, i, sobretot, donar suport als treballadors en la gestió que estan fent en el procés de converses amb l'empresa Ercros. Així, els socialistes s'han posat a disposició de l'Ajuntament i comitè d'empresa per propiciar els contactes institucionals necessaris per minimitzar l'impacte d'aquesta crisi.

Per tal d'aportar solucions a aquesta situació que afecta el present del municipi, però també el seu futur, el PSC s'ha compromès a treballar en dues direccions per revitalitzar l'activitat econòmica flixanca. Per una banda, s'han compromès a agilitar tota l'obra pública projectada i pressupostada actualment com és el cas de la posada en funcionament de la residència per a la gent gran, que crearà una setantena de llocs de treball, i per altra les obres de sanejament del pantà de Flix. Els socialistes, però, han anat més enllà, i també han anunciat que treballaran per posar en marxa aquells projectes d'obra pública que actualment no estan pressupostats,com són les voreres amb voladís del pont de l'embassament, el pas de vianants a la C-12 per accedir al polígon industrial i la urbanització del polígon de l'INCASOL en el complex d'Ercros. Els socialistes del Camp i de l'Ebre han deixat molt clar que treballaran en la direcció de propiciar activitat econòmica en sectors estratègics com l'energètic i el centre de producció d'energies renovables.

Sabaté obté el compromís de Foment amb l'estació de l'Aldea-Amposta-Tortosa

EL MINISTRE, JOSÉ BLANCO, ASSEGURA QUE ENGUANY S’INICIARÀ L'AMPLIACIÓ DE L'ESTACIÓ DE L'ALDEA-AMPOSTA-TORTOSA PERQUÈ SIGUI REFERÈNCIA DEL CORREDOR MEDITERRANI

Sabaté pregunta al Govern sobre les previsions per a dimensionar aquesta estació, clau en el sud de Tarragona i en el corredor mediterrani

El senador de l'Entesa, Joan Sabaté, va preguntar ahir al Ministeri de Foment, en el Ple del Senat, quina és la situació i les previsions del Govern per a la necessària infraestructura de l'estació Aldea-Amposta-Tortosa, en resposta a una forta demanda del territori i per a dimensionar el corredor mediterrani.

Sabaté va recordar que en 1995 es va posar en marxa aquesta estació que havia de substituir a la tradicional estació de Tortosa, nus ferroviari històric que va quedar com a estació de rodalies. Això va desplaçar el trànsit per la nova estació amb la intenció de que fos estació central del territori sud de Tarragona, no obstant això l'estació de Tortosa és un baixador on no fa parada l'Euromed.

També Sabaté va precisar que en els últims pressupostos de l'Estat, a proposta socialista, es van destinar 500 mil euros per a transformar aquesta estació, que per a l'Entesa, és una demanda de les Terres de l’Ebre amb la finalitat de que es dimensioni el paper d'aquesta estació com punt clau del corredor mediterrani.

Resposta del Ministre

El Ministre de Foment, José Blanco, va assenyalar que en aquest any, el més aviat possible, es signarà un conveni per a acometre aquesta actuació. Blanco ha explicat que es contempla l'ampliació de l'estació i la construcció d'un moll per a mercaderies.

Per a Blanco, quan estigui en servei l'estació, serà un punt de referència per a la comarca de Terres de l’Ebre i per al corredor mediterrani.

Satisfacció socialista per la victòria clara a les Terres de l'Ebre

El PSC guanya a tres de les quatre capitals ebrenques, Tortosa, Amposta i Móra d'Ebre, i confirma una gran distància respecte a CiU

L'executiva del PSC de les Terres de l'Ebre s'ha reunit avui per tal de valorar els resultats al territori de les eleccions europees celebrades ahir diumenge. Els socialistes han lamentat l'escassa participació i han apel·lat a la necessitat de reflexionar per tal de fer una major esforç i incentivar la participació de la ciutadania “que és fonamental per a la salut democràtica de la societat”.

Tot i l'escassa participació, el PSC ha aconseguit una victòria clara a les Terres de l'Ebre aconseguint el 35% dels vots que representa una distància de nou punts respecte a la segona força, CiU. Segons els socialistes, aquesta victòria que arriba un any després del triomf a les generals, confirma l'opció de progrés del territori, però a la vegada, l'alt grau d'abstenció demanda més treball i esforç “per arribar amb les nostres propostes a la ciutadania”. Els socialistes han destacat sobretot el fet d'haver aconseguit la victòria en tres de les quatre capitals Tortosa, Amposta i Móra d'Ebre. I també l'haver guanyat a les principals poblacions ebrenques com La Ràpita, Ulldecona, Sant Jaume, Roquetes, Deltebre, el Perelló, Flix i Batea, entre altres. “Estem treballant des de la nostra responsabilitat política en les diferents administracions per tirar endavant mesures per pal·liar la greu crisi econòmica que afecta el país i especialment l'Ebre”, ha valorat avui l'executiva, “està clar que la ciutadania demanda que intervinguem, per això continuarem la nostra aposta per mantenir els actius industrials i fomentar l'arribada d'indústria tot garantint les infraestructures que necessitem.” Per al PSC de l'Ebre, la lectura electoral és clara: “Cal mirar endavant i treballar amb pas ferm, des del si propositiu per garantir avui mesures per pal·liar la crisi i assentar les bases per estar ben posicionats quan aquesta remeti”.